Algunes Reflexions de les Jonades Formatives

cartell jpg

Algunes Reflexions

Jonades Formatives Nous entorns d’aprenentatge per a les arts i la cultura

19 i 20 d’octubre de 2018
a Castelló de la Plana

 

Comitè organitzador: Marc Ribera, Isabel Lleó, Ester Ventura, Maria José Gómez.

Aquest document és un extracte de conclusions i reflexions estretes de les ponències i posteriors debats de les Jornades, ordenades en funció dels tres blocs temàtics en que s’organitzaven les xarrades: la relació museu-escola, la formació de formadors i les xarxes col·laboratives. Tot i que, com

veurem, les tres temàtiques estan molt connectades entre si, donant peu a una gran fluctuació d’idees entre elles, amb conceptes que oscil·len d’una a l’altra lligant-les i connectant-les. Superposant-se de tal manera que cap és prioritària sobre l’altra.

 

PEL QUE FA A LA RELACIÓ ESCOLA-MUSEU

 

  • Cal profunditzar en la vinculació entre l’Escola i el Museu amb propostes complementàries, explorar les possibilitats d’aquest binomi per convertir-se en una eina complementària al currículum escolar i amb influència en les programacions dels centres educatius i per tant en l’aprenentatge de l’alumnat.

 

  • En el panorama educatiu actual pren especial interés la metodologia de l’Aprenentatge Basat en Projectes (ABP) de la que es despren la idoneitat per treballar la relació museu-escola. Els museus, i en concret els museus locals, poden assumir una gran tasca en aquest sentit pel seu arrelament a un territori que l’envolta. Pot aportar gran quantitat de continguts i recursos a projectes conjunts.

 

  • No solament s’han de fer educació artística des dels museus d’art contemporani. El concepte artefacte visual aplicat a qualsevol element exposat en una sala (o que susceptible de ser utilitzat amb finalitat educativa siga quina siga la seva ubicació) pot despertar l’esperit crític, analític, estètic. Dins de la cultura visual, amb idees pròpies de la posmodernitat. Implica centrar els ensenyaments artístics en qualsevol artefacte que siga prioritàriament visual i que siga constitutiu de valors, actituds i creences.

 

  • Es posa de relleu la importància de la implicació dels professors en els Museus i els projectes que poden eixir amb el treball conjunt. Són aquets els que decideixen portar el seu alumnat a un museu i per això cal una gran interacció amb els educadors de museus.

 

  • L’art propicia la transformació d’espais. Partint de la realitat quotidiana, podem transformant-la i millorant-la a partir de l’experiència artística. Podem tendir a un món divers i inclusiu a través de l’anàlisi i intervenció del territori proper. Objectiu comú de les dues institucions educatives.

 

  • És important el contacte amb els/les artistes però també amb l’entorn escolar pròxim i quotidià,conèixer el Patrimoni cultural proper i la relació i interacció amb les persones i espais de fora de l’aula,involucrar-los a tots en l’experiència artística i fent-los partícips, és indispensable per al desenvolupament del pensament artístic, estètic i crític.

 

  • Cal reivindicar i donar visibilitat a la figura de l’educador de museus. No està suficientment valorada.

 

PEL QUE FA A LA FORMACIÓ DE FORMADORS

 

  • Cal dotar al professorat de més recursos a l’aula per tal de garantir l’ensenyament adequat de l’educació artística.

 

  • L’art s’ha d’entendre com un fet transversal no és exclusiu de l’àmbit artístic. Treballar a partir de l’educació artística ens permet desenvolupar el currículum educatiu, transformant, a més, la nostra manera de treballar com a educadors.

 

  • L’educació artística ens permet acompanyar els coneixements teòrics amb manifestacions pràctiques.

 

  • Treballar a partir de l’art i amb projectes interdisciplinaris en grups cooperatius, ens ajuda a millorar les relacions socials, el desenvolupament de les habilitats socials i interpersonals de l’alumnat. Afegim,per tant, elements educatius transversals i competencials per a l’educació integral en la tolerància cultural i l’acceptació de l’altre.

 

  • És complicat treballar l’art en Primària. No hi han recursos per a materials; problemes de temps i espai. Els nens han de carregar amb els materials d’un aula a l’altra, es perd temps d’una classe que sols dura 45 minuts. Tampoc hi ha recolzament d’altres professors que no valoren la importància de l’educació artística. Hi ha una mancança del sistema per entendre i assumir la pràctica artística en l`àmbit educatiu.

 

  • Cal ajudar al professorat a obrir la ment i la del seu alumnat envers l’art i l’educació artística.

 

  • La formació en Educació artística no ens permet únicament desenvolupar els aspectes essencials i de contingut propis de l’àrea, sinó també possibilita la creació de productes artístics dintre i fora de l’educació formal.

 

  • Respecte de la forma de l’ensenyament de les arts plàstiques als centres educatius s’oblida treballar el concepte perquè prima la tècnica. Els motius són diversos: comoditat, sistema educatiu, hores lectives, currículum de l’educació formal.

 

  • És una tendència generalitzada a diferents països, no sols a Espanya, de menyspreu i progressiva desaparició de l’art en les aules.

 

  • Des de la vessant de l’educació durant el temps d’oci, els monitors és necessari que també estiguen formats en Educació Artística, ja que l’art en xiquets sempre esdevé eina per fer-los pensar, analitzar,deduïr, reflexionar… En aquest sentit els monitors de temps lliure tenen un advantatge: no están subjectes a la concreció del currículum com passa a l’educació formal. Les manualitats, sense més, no són educació artística, ni en context formal ni en no formal.

 

  • Cal publicitar i donar a conèixer els treballs de recerca, experiències artístiques o les diferents iniciatives que es fan al voltant d’educació artística, en quant que innovadores, per tal de reivindicar i visibilitzar el treball del professorat en arts i de la seua importància en el global de l’educació. Tot per reforçar el sentiment de col·lectiu entre el professorat d’arts.

 

  • El rendiment dels alumnes en Educació Artística és un rendiment que no és mesurable. No sols passa al món de les arts, sinò en les humanitats en general.

 

  • L’aula es pot convertir en un taller artístic, a partir del qual els nostres estudiants poden treballar en contacte directe amb obres i artistes contemporanis que poden ampliar el concepte d’aula. La incorporació de l’estudi dels artistes i la seua obra, potenciarà el pensament artístic i simbòlic. Crear experiències artístiques mitjançant projectes, que els ajudaran a “aprendre a aprendre” de manera autònoma, posicionant al professor en un rol diferent del que estàvem acostumats, essent ara un acompanyant, col·laborador, guia, que els ajuda a reflexionar sobre els processos i els resultats.

 

  • És important estimular la sensibilitat estètica a partir de la producció artística, per tant, els productes artístics escolars, resultants del procés d’ensenyament-aprenentatge, deuen ser estèticament acceptables: “productes artístics extraordinaris”. Tot i que el procés és el veritable fet educatiu.

 

  • L’art, amb les seues distintes maneres de fer, pot produir una mirada de canvi, d’estar. Pot provocar una visió distinta del nostre entorn quotidià. Per tant, hem d’aprofitar estes variades maneres de veure el món que posa al nostre abast, capaces de modificar les nostres pràctiques docents i la nostra metodologia educativa.

 

 

PEL QUE FA A LES XARXES COL·LABORATIVES

 

  • Cal animar a la participació entre diferents entitats. És necessària la suma de sinergies i xarxes col·laboratives per treballar conjuntament.

 

  • La importància de l’experimentació i la investigació, ens ajuda a sortir dels estereotips, i ens permet establir nous recursos didàctics.

 

  • Pel que fa al foment de l’educació artística cal destacar la importància de l’aparició d’intitucions com el CEFIRE Artístic-Expressiu per fomentar aquesta il·lusió de canvi.

 

  • Cal fer partícip a la societat del moment artístic que vivim i reivindicar l’art amb art.

 

  • Socialment, l’educació artística es considera com a no necessària. Cal activar la ment dels joves amb noves propostes atractives i amb la cooperació i col·laboració de diferents agents per transgredir l’ensenyament clàssic de l’aula tancada.

 

  • Les ensenyances artístiques són una qüestió que interesse a la societat perquè el poder li convé que siga així. No interessa que es desperte el pensament creatiu, creatiu com a sinònim de crític.

 

  • És indispensable crear espais de reflexió sobre les nostres experiències i propostes educatives en i amb l’educació artística. Un entorn d’investigació, però sobre tot de difusió, on puguem créixer i crear grups i xarxes col·laboratives.

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s